No intentare que rimi re, només deixare unes frases, a les cuals els hi vui donar tot el meu sentiment cap a una noia que ha sapigut com estimar-me, ara per ara es de la poca gent que hem fa feliç de veritat, unicament estan amb ella marxo a un altre lloc no molt llunya.
Peró esque des d'un bon principi m'hi vaig fixar, que des d'un record no molt llunya le trobat i amb ella vui seguir construint aquest mon al que nosaltres volem crea. Un mon de felicitat.
He desitjat trobar algú com ella, pero mai he sapigut buscar,pero, segurament no hem calia buscar, si no esperar, esperar a que fos ella qui hem trobes, pot ser per casualitat o be perque ella si que hem buscava i al final m'ha acabat troban, certament hem va trobar ven sol i bastant desquiciat tot s'ha de dir, cada dia que pasava sol era com s'hi acabes perdent vida, peró al cap de dos mesos d'anar rebotant de alla cap aqui i d'aqui cap alla, hem va trobar.
Gracies per tot, ara mateix no sabria que faria sen-se tu, segurament ja sería a un altre mon, visquent una altre vida.
